Pronòstic (evolució)
Habitualment el trastorn es diagnostica durant els anys d'inici de l'escolaritat, a partir dels 6 anys, quan trobem presència de l'efecte dels símptomes sobre l'adaptació escolar. Encara que es pot detectar i diagnosticar abans, tenint en compte que en preescolars l'interval de normalitat de la capacitat atencional, de la capacitat de reflexió i control de moviment és molt ampli. Hi ha estudis que demostren que nens de 4 anys d'edat que semblaren presentar un trastorn atencional (fins al 40% d'ells ho semblara) només la meitat d'ells (el 48%) tindran el trastorn als 9 anys d'edat.
"EL PRONÒSTIC ES VARIABLE EN FUNCIÓ DE LA GRAVETAT DELS SÍMPTOMES I DELS PROBLEMES I/O TRASTORNS QUE PODEN COEXISTIR AMB EL TDAH. UN DIAGNÒSTIC PRECOÇ I UN TRACTAMENT ADEQUAT, INFLUIRÀ DE FORMA DETERMINANT EN L'EVOLUCIÓ".
A més d'això, cal senyalar que les manifestacions del TDAH canvien amb l'edat.
En termes generals, es pot afirmar que en molts subjectes l'excés d'activitat motora i/o vocal es redueix significativament a mida que avança l'adolescència i durant la vida adulta. No obstant, segons Barkley (1995), més del 80% dels nens que han estat diagnosticats de TDAH en l'edat escolar, continuaran presentant el trastorn en l'adolescència i entre el 30 i el 65% el presentaran també en la vida adulta.
S'observa amb freqüència l'aparició de conductes agressives o desafiants (mentides, petits robatoris, desafiament a l'autoritat...), a mida que s'apropa a l'adolescència. Entre un 20 i un 60% d'aquests nens i adolescents presenten conductes antisocials o trastorn disocial. També poden presentar baixa autoestima, tristesa, en algun cas depressió i desconfiança en l'èxit futur (Barkley 1995).
A l'edat adulta molts aconsegueixen una feina i viuen independentment. Segons Selikowitz (1995), aproximadament un 20% dels nens amb TDAH evolucionarà de manera positiva, amb canvis conductuals notables i sense problemes especials en l'adolescència i la vida adulta. No obstant en un 80% dels casos no hi ha remissió absoluta, d'aquests un 60% mantindran un nivell mitjà de gravetat i continuarà amb dificultats d'ajustament a les normes socials, problemes de tipus emocional i dificultats d'aprenentatge i un 20% seguirà presentant el trastorn de forma severa.
Múltiples factors com una baixa gravetat dels símptomes durant la infància, rebre el tractament i supervisió adequats, el nivell general d'intel·ligència (Abikoff y Klein, 1992), història familiar o no de TDAH, adversitat psicosocial i comorbilitat amb altres trastorns (Biederman y cols., 1996) estan implicats en el pronòstic d'aquests nens.
